Família cistaceae presentació




Дата канвертавання21.04.2016
Памер11.76 Kb.


FAMÍLIA CISTACEAE

PRESENTACIÓ
Família integrada per unes 200 espècies d’arbusts i subarbusts reunides en 8 gèneres distribuïdes per territoris temperats de l’Hemisferi nord i Amèrica del Sud, per bé que la majoria es concentren a la regió mediterrània MAPA
Hi ha espècies adaptades a viure en sòls àcids i altres en sòls bàsics. Generalment s’estableixen en comunitats secundàries de brolles que substitueixen els boscos climàcics, degradats o incendiats, tot i que s’integren bé sota un estrat arbori de Pinus. Algunes espècies es cultiven com ornamentals.


DESCRIPCIÓ



  • Plantes, principalment llenyoses (arbusts i mates), n'hi ha, però, que són herbes anuals o perennes.

  • Fulles simples, generalment oposades, més rarament alternes, amb estípules o sense.

  • Flors actinomorfes, hermafrodites, agrupades en cimes. Calze amb 3 (+ 2 bracteoles) o 5 sèpals lliures. Corol·la amb 5 pètals que es desprenen ben aviat.

  • Androceu amb nombre indeterminat d'estams.

  • Ovari súper amb 3, 5-10 carpels soldats. Estils 3-5 lliures o soldats

  • Fruit en càpsula loculicida (5-10 valves), amb nombroses llavors de mida petita.

  • Disseminació activa, projectant-se les llavors a petita distància quan s'obre la càpsula.

  • Fòrmula floral:

Cistus * K5 C5 A G(3-5)

FOTO DE DETALL FLOR HELIANTHEMUM




PLANTES D’INTERÈS FORESTAL

Cistus (estepes). Arbusts de fulles oposades. Les càpsules s'obren en 5-10 valves. Les espècies són termòfiles, pròpies de brolles i alzinars.


  • Cistus albidus (estepa blanca): arbust de fins un metre i mig d’alçada, de flors rosades. Indiferent al substrat, viu en brolles i pinedes de contrades càlides, entre el nivell del mar i 1.400 m. 2 FOTOS

  • Cistus clusii (esteperola): arbust de fins a un metre d’alçada, que viu sobre sòls secs i terrenys calcaris. Amb el romaní i el bruc forma part de brolles termòfiles mediterrànies, entre el nivell del mar i 1.100 m 1 FOTO

  • Cistus salviifolius (estepa borrera): arbust de fins a 80 cm, de flors blanques. Viu preferentment en terrenys silicis, de zones càlides i seques, des del nivell del mar fins a 1.400 m. 2 FOTO

  • Cistus monspeliensis (estepa negra):arbust de fins a un metre d’alçada que viu a les solanes dels terrenys silicis mediterranis fins els 900 m d’altitud. 2 FOTOS

  • Cistus laurifolius (estepa de muntanya): arbust de fins 2,5 m d’alçada i flors blanques. Viu en terrenys silicis, principalment a l’estatge muntà, entre 500-1.300 m. 1 FOTO

  • Cistus ladanifer (estepa del làdan): arbust alt de fins a 2,5 m, de flors blanques amb taques porpres a la base. Es fa en terrenys secs, càlids i silicis fins els 1.200 m d’altitud. Abunda especialment al sud de la Península. La reïna que produeix fou emprada com a medicinal, actualment s’utilitza en perfumeria per a fixar els perfums.


Helianthemum (heliantems). Subarbusts de fulles oposades, lanceolades o amplament ovades. Sèpals 3 de forma ovada (+ 2 bracteoles linears). Flors grogues o blanques.

  • Helianthemum marifolium (tuferola): arbust de fins a 40 cm d’alçada, de flors grogues. Viu en terrenys calcaris i guixencs, integrant-se en brolles i timonedes, des del nivell del mar fins 1.400 m. 2 FOTOS

  • Helianthemum syriacum (romer blanc): arbust de fins 80 cm d’alçada amb flors de color groc. Viu en terrenys calcaris i guixencs mediterranis, fins a 1.000 m d’altitud 1 FOTO.

  • Helianthemum squamatum: arbust de fins a 30 cm d’alçada amb flors de color groc i fulles que presenten unes esquames a l’anvers. Viu exclusivament en terrenys guixencs mediterranis de clima semiàrid, per dessota de 450 m d’altitud. 2 FOTOS


Fumana (fumanes). Mates petites, amb tiges primes i fulles alternes o oposades, linears. La càpsula s'obre en tres valves. Flors grogues.

  • Fumana laevipes (fumana prima): petita mata de fins a 30 cm d’alçada i flors de color groc. Molt termòfila que s’estableix en terrenys calcaris i arenosos no allunyant-se gaire de la línia litoral, fins a 1.000 m d’altitud.

  • Fumana ericoides (fumana ericoide). petita mata de fins a 40 cm d’alçada, de flors grogues que abunda a timonedes i brolles termòfiles de terrenys calcaris o guixencs, fins a 1.500 m.







База данных защищена авторским правом ©shkola.of.by 2016
звярнуцца да адміністрацыі

    Галоўная старонка